Big History

+1-888-123-1234 info@company.com

Menu
El bosc mediterrani i el foc

El bosc mediterrani i el foc

31/10/2022


Ana María Pujante Mora

Al Mediterrani el foc ha sigut un element recurrent al llarg de la història. El clima mediterrani, amb altes temperatures, escassetat d’aigua, vents secs i freqüents onades de calor, determina la presència d’un bosc amb una gran quantitat de fusta disponible per a ser cremada. A més, el despoblament del món rural i els canvis dels usos tradicionals del sòl incrementen també aqueixa disponibilitat.

En els mesos d’estiu es produeixen els incendis mes devastadors. Segons l’AEMET l’estiu de 2022 ostenta el rècord de ser el més calorós des que es tenen registres (1961). Aquestes condicions extremes han propiciat que els incendis hagen cremat més de 293.155 hectàrees al nostre país en el que va d’any.

A la Comunitat Valenciana va ser a l’agost quan es van declarar els incendis de Bejís, Vall d’Ebo i Venta del Moro, arrasant més de 34.000 hectàrees de bosc mediterrani. El nostre municipi tampoc s’ha lliurat, a principis de juliol l’incendi del Mompedroso, produït per un llamp, va arrasar unes 8 hectàrees.

Segons la informe “Anàlisi de causes d’incendis forestals a la Comunitat Valenciana. Període 2009-2018”, les causes més freqüents dels incendis són: incendis intencionats, les negligències i accidents i causes naturals (llamps). En el següent gràfic es presenta el percentatge de cadascuna d’elles per al període analitzat:

Incendis per grup de causes a la Comunitat Valenciana

Efects dels incendis forestals

A més dels greus danys produïts per pèrdues de vides humanes i les quantioses perdudes econòmiques que ocasionen, els incendis tenen uns múltiples efectes en els ecosistemes. Alguns d’ells són:

  • Un clar empobriment de la biodiversitat, per mort d’espècies vegetals i animals i pel desplaçament d’unes altres.
  • La colonització i infestació d’insectes que poden causar plagues.
  • L’afecció sobre els aqüífers perquè no es filtra l’aigua al subsol atés que no hi ha plantes que la retinguen.
  • La impermeabilització del sòl degut a la capa de cendra que impedeix l’entrada d’aigua. Com a conseqüència l’escolament superficial augmenta i arrossega els sediments que arriben als rius i a la mar.
  • La desaparició d’hàbitats per a un gran nombre d’espècies animals (ocells, xicotets mamífers, insectes).
  • La desaparició de fongs i bacteris que interromp el cicle de desintegració de matèria orgànica.
  • La destrucció del bosc genera menys oxigen.
  • Un fort increment d’emissió de carboni que augmenta l’efecte d’hivernacle.
  • El fum redueix l’activitat fotosintètica i perjudica la salut d’humans i animals.
  • Es produeixen danys al banc de llavors i les plántulas.

Adaptacions al foc

El fet que els incendis hagen sigut recurrents en el bosc mediterrani al llarg de la seua història ha determinat l’aparició d’espècies tolerants al foc. Podem assumir que el bosc mediterrani està adaptat al foc i que la seua vegetació pirófita ha desenvolupat mecanismes de protecció. Entre els mecanismes desenvolupats destaquen:

  • Espècies que presenten una escorça gruixuda que els permet resistir incendis recurrents de baixa intensitat, com succeeix amb els pins (Pinus spp.), amb les alzines o carrasques (Quercus ilex) o les sureres (Quercus suber).
  • Capacitat de tancar les cicatrius deixades pel foc, que permeten als arbres sobreviure a l’incendi.
  • Capacitat de rebrotar, ja siga d’arrel o de tija. El ginebre (Juniperus oxycedrus) torna a brollar després de l’incendi pel fet que la part inferior de la planta resisteix al foc i als nutrients que els ha aportat l’incendi.
  • Adaptacions de les llavors, generalment enterrades, que germinen amb l’augment de temperatura deguda a l’incendi.
  • Cons serotinos d’algunes espècies de pins, romanen tancats durant llarg temps, mantenint en la copa un banc de llavors. Després de l’incendi, s’obrin aquests cons i escampen les llavors en el llit de cendres que ha produït l’incendi.
Escorça gruixuda de pi
Pi blanc amb cicatrius supervivent d’un incendi

Sobrevivint al foc

Per fortuna, els boscos cremats poden recuperar-se. Per a posar en pràctica un pla de restauració concorde a les necessitats concretes els experts assenyalen tres línies principals d’actuació: la restauració activa de l’ecosistema, l’assistència a la rehabilitació natural i la no actuació.

És molt important determinar que actuacions es realitzaran després d’un incendi, i en què zones és possible una regeneració natural. S’han de tindre en compte factors com la superfície afectada, la severitat del foc, el tipus de sòl o el pendent i orientació dels vessants. Les mesures han d’incloure com a mínim actuacions d’emergència abans de l’arribada de les primeres pluges (més informació en el número 70 de la revista Métode).

Importància de la gestió del territori rural

El document “Orientacions estratègiques per a la gestió d’incendis forestals a Espanya“, aprovat per la Conferència Sectorial de Medi Ambient el 28 de juliol de 2022 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, assenyala la importància de la gestió del territori rural per a aconseguir la seua sostenibilitat davant els incendis forestals.

  • Potenciar la gestió forestal sostenible promovent la valorització dels sistemes forestals.
  • Donar suport al manteniment de l’agricultura tradicional, ramaderia extensiva i silvicultura, col·laborant en la reducció del despoblament en zones rurals i de muntanya.
  • Donar suport a la posada en valor de productes agraris i forestals, com l’ús de biomassa forestal excedent com a font d’energia renovable.
  • Millorar la competitivitat i rendibilitat de les explotacions forestals, fomentant o creant marques d’identitat.
  • Donar suport a la corresponsabilitat dels particulars mitjançant fórmules de gestió participada, conciliació d’interessos i governança.
  • Integrar els incendis forestals en la planificació territorial, identificant les zones d’alt risc com a base per a l’ordenació territorial, incloure’ls en els plans d’àrea naturals protegides i considerar-los en la planificació urbanística.

Els nostres boscos són part del patrimoni natural i cultural, fins i tot de la nostra pròpia identitat mediterrània. Malgrat que el foc al bòsc els és tan natural com a nosaltres la seua bellesa, és innegable que l’acció humana ha multiplicat la freqüència i la intensitat dels incendis forestals. Aconseguir que això disminuïsca és una obligació de tots. Hem d’assumir que sempre hi haurà incendis en els nostres boscos, però és a les nostres mans respectar el seu cicle natural i contribuir a que facen el menor mal possible.