Els insectes polinitzadors: imprescindibles
30/09/2022
Ana María Pujante Mora
Les plantes, com no poden moure’s, han desenvolupat mecanismes de reproducció mitjançant la propagació de pol·len a altres plantes. Per a això, han establit relacions molt estretes amb un gran nombre d’animals, principalment insectes, que els ajuden a transmetre el seu material genètic. El pol·len conté els gàmetes masculins, aquest viatja adherit a les potes i el cos dels insectes fins als òrgans femenins d’altres plantes. La pol·linització que possibiliten els animals es denomina zoopol·linització.
Dins del món animal són els insectes els que duen a terme la pol·linització de manera majoritària: dipters (mosques, mosquits), lepidòpters (papallones, arnes), coleòpters (escarabats) i principalment el grup dels himenòpters (abelles, borinots).
L’abella mel·lífera (Apis mellifera) és el pol·linitzador més eficaç i també el més amenaçat. La preocupació pel descens de les poblacions d’abelles ens ha deixat titulars com aquests: “Imagina un món sense abelles” o “Què passaria si desaparegueren les abelles?”.
A l’entorn d’Aras és freqüent trobar-nos amb els ruscos dels apicultors, de gran importància per a l’economia local. Cada rusc compta de 15.000 a 80.000 individus depenent de l’època de l’any. S’estima que una sola abella sol visitar 7.000 flors al dia i es necessiten 4 milions de visites per produir un quilo de mel. Les abelles mel·líferes occidentals, entre les quals es troben les d’Aras i Losilla, poden produir 1,6 milions de tones de mel a l’any.
Principals amenaces per als pol·linitzadors
Són moltes les amenaces que han suposat una dràstica reducció de pol·linitzadors silvestres i de pol·linitzadors domèstics, com l’abella mel·lífera:
- La pèrdua i la degradació d’hàbitats. L’agricultura intensiva en règim de monocultiu i els canvis d’usos del sòl impliquen la reducció de la diversitat i l’abundància de les poblacions de pol·linitzadors, en produir una limitació de disponibilitat d’aliment (flors) i de llocs de nidament i refugi.
- L’ús de productes fitosanitaris. L’ús d’insecticides, herbidides, fungicides i fertilitzants, i el seu ús inadequat, poden causar la mort dels pol·lininitzadors. En alguns casos a la Unió Europea (UE) s’ha restringit o prohibit l’ús d’insecticides neonicotinoides que han produït la síndrome CCP (col·lapse de colònies apícoles) causant la mort de les abelles tant domèstiques com silvestres.
- Els agents patògens i les malalties. Des dels anys huitanta una de les principals amenaces per a les abelles meliferes és una malaltia demominada varroosi causada per l’àcar Varroa destructor, un ectoparàsit al·lòcton que es reprodueix a les larves i pupes dels ruscos. A més, l’àcar debilita les abelles i les fa vulnerables a l’atac de virus.
- La presència d’espècies invasores. La vespa asiàtica o vespa assassina (Vespa velutina) es va detectar per primera vegada a Espanya l’any 2010, estenent-se ràpidament pel Nord. El seguiment que es realitza de la seva expansió (avispaasiatica.org) indica que haurà colonitzat tota la Península a la fi de la dècada.
- El canvi climàtic. Tots el pol·linitzadors es veuen afectats pels desajustaments espacials i temporals entre els insectes i les plantes, per la virulència dels patògens, la mortalitat local d’esdeveniments climàtics extrems i la millor adaptació de les espècies invasores a aqueixos canvis.
Fa dos anys, el 21 de setembre del 2020, es va aprovar l’Estratègia Nacional per a la Conservació dels Pol·linitzadors. Aquesta estratègia assenyala la importància de la zoopol·linització, o pol·linització animal, estimant-se que els cultius alimentaris depenen en un 75% d’ella. Per a evitar el declivi dels pol·linitzadors, la UE ha fixat l’objectiu de dedicar un 25% de les terres agrícoles de la UE a agricultura ecològica (EU Pollinators Initiative) per al 2030.
Mesures necessàries per a salvar als pol·linitzadors
Les mesures necessàries per a evitar el declivi de les abelles i dels pol·linitzadors es resumeixen en:
- Identificar i conservar les poblacions de pol·linitzadors més amenaçats. El 2014 es va publicar la Llista Roja de les Abelles d’Europa, en l’es conclou que el 9,2% de les abelles a Europa i el 2,6% a Espanya es troben amenaçades. És important identificar que espècies es troben més amenaçades per a adoptar les mesures que en garantisquen la seua conservació.
- Identificar els hàbitats importants per als pol·linitzadors, en particular els inclosos a la Directiva Hàbitats, i dissenyar i aplicar mesures per a la conservació dels hàbitats dels pol·linitzadors més amenaçats, com la d’incloure requeriments dels hàbitats de pol·linitzadors en els plans de gestió dels espais protegits.
- Conservar els pol·linitzadors i els seus hàbitats a través de la infraestructura verda. La presència de corredors ecològics, la interconnexió dhàbitats i la declaració de zones de protecció, han d’integrar-se en les estratègies i les planificacions d’àmbit nacional, autonòmica i local.
- Elaborar i divulgar un manual de bones pràctiques en agricultura per a la conservació de pol·linitzadors i promoure el desenvolupament de mesures específicament en els Programes de Desenvolupament Rural. Una mesura assequible per a xicotetes poblacions com Aras i Losilla és potenciar la presència de marges multifuncionals, illes de biodiversitat, confrontes marges florals, conservació de talussos, que són imprescindibles per a la supervivència de la majoria dels insectes pol·linitzadors.
- Promoure l’ocupació en apicultura de la raça autòctona, Apis mellifera iberiensis, i les seues varietats i ecotips locals per a la conservació de la diversitat genètica. Estudiar les vies per a la millora de la comercialització de productes apícoles obtinguts d’abelles autòctones i promoure campanyes per a la promoció de la producció apícola ecològica per la seva contribució a la conservació dels pol·linitzadors.
- Vigilar l’aparició de les principals malalties i altres amenaces per a les abelles i controlar la transmissió de patògens entre pol·linitzadors silvestres i domèstics, així com incentivar mesures per al control i tractament de les principals malalties dels pol·linitzadors.
- Reduir el risc derivat de l’ús de productes fitosanitaris per als pol·linitzadors. Promoure la formació sobre l’ús de productes fitosanitaris i de campanyes de sensibilització sobre el seu ús sostenible i dels riscos per als pol·linitzadors. Reduir l’ús de productes fitosanitaris en terrenys la propietat dels quals, titularitat o gestió siga pública.
- Donar suport a la investigació per a la millora del coneixement dels pol·linitzadors.
- Promoure i donar suport a iniciatives desenvolupades per oganitzacions, fundacions, associacions i empreses que contribuïsquen a la conservació dels pol·linitzadors.
Els pol·linitzadors són un grup biològic clau per a la conservació de la biodiversitat, la preservació de la producció primària i per a l’alimentació humana. L’ONU va declarar el 2017 el 20 de maig com el “Dia Mundial de les Abelles”, per a crear consciència sobre la importància dels pol·linitzadors, les amenaces a les quals s’enfronten i la seua contribució al desenvolupament sostenible.
La seva conservació requereix la participació de tots: ciutadans, empresaris, organitzacions conservacionistes i científics. Encara que són els nostres veïns més xicotets no hem d’oblidar que sense els insectes, i especialment els pol·linitzadors, no seríem ací. És el nostre deure ajudar-los a continuar cuidant del món que compartim.
