Espècies exòtiques invasores: la biodiversitat en perill
21/09/2023
Ana María Pujante Mora
Les espècies exòtiques invasores (EEI) són animals, plantes o qualsevol altre organisme capaç d’establir-se i expandir-se en altres països o regions, produint importants danys en la biodiversitat local. La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, defineix una EEI com «aquella que s’introdueix o estableix en un sistema o hàbitat natural o seminatural i que és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja siga pel seu comportament invasor, o pel risc de contaminació genètica».
Segons l’últim informe del IPBES (Intergovernmental Science Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services) del 4 de setembre de 2023, més de 37.000 espècies invasores s’han introduït per activitats humanes per totes les regions i ecosistemes de la Terra. 3.500 són considerades EEI, a causa de les evidències dels impactes negatius que produeixen. En aquest informe s’estima que el cost anual de les invasions biològiques en 2019 va ser de més de 423 bilions de dòlars. A Europa els costos totals de l’impacte de les EEI entre 1960 i 2020 s’han avaluat en uns 116.61 mil milions d’euros (Economic costs of invasive àlien species across Europe).
Com saber si una espècie és EEI?
Perquè una espècie siga considerada EEI cal emplenar un model d’argumentació científica amb la proposta d’inclusió o exclusió de tàxons i una memòria tècnica amb l’anàlisi de risc que serà avaluat per un Comité Científic. A Espanya, totes les EEI són incloses en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, que és una eina dinàmica que pot ser modificada permanentment. En l’actualitat, aquest catàleg compta amb 199 EEI:
Vies d’introducció/dispersió
En el següent gràfic es detallen les principals vies d’introducció d’EEI a Europa:
Alguns exemples d’introducció intencionada són:
- Aqüicultura (cranc roig, cranc senyal, truita arquege-iris)
- Horticultura (jacint d’aigua)
- Animals de companyia (tortuga de florida, cotorra de Kramer, porc vietnamita)
- Pesca esportiva (silur, perca, lucio)
- Control biològic (gambusia)
Unes altres s’han introduït accidentalment a causa del comerç i el transport de mercaderies entre diferents països: clòtxina zebra, cloïssa asiàtica, morrut roig de les palmeres, mosquit tigre, vespa asiàtica (detectada recentment per primera vegada a la Comunitat Valenciana).
Impactes i amenaces
L’expansió d’EEI és considerada com la segona causa de pèrdua de biodiversitat biològica, només per darrere de la destrucció o alteració dels hàbitats naturals. La intensitat i magnitud de les alteracions depenen de l’espècie invasora i de l’ecosistema on s’assenten, degut principalment a:
- La depredació sobre espècies natives
- Els desplaçaments d’espècies autòctones
- Els efectes en la xarxa tròfica
- La transmissió de malalties
- Les alteracions del patrimoni genètic
Els danys econòmics que produeixen algunes d’aquestes EEI a Espanya són enormes:
- Eliminar la clòtxina zebra (Dreissena polymorpha) suposa un cost de més de 40 milions d’euros a l’any
- La retirada del jacint d’aigua o camalote (Eichhornia crassipes) del riu Guadiana ha superat els 50 milions d’euros
- Sol el perjudici que suposa en els arrossars la presència del cranc roig americà (Procambarus clarkii) és de 4,5 milions a l’any
Mesures de control
La lluita contra les EEI s’ha de plantejar des de quatre aspectes fonamentals:
- Prevenció
- Detecció precoç
- Control efectiu
- Mitigació d’impactes
Per a abordar la lluita contra les EEI i els efectes que provoquen s’han elaborat, per les diferents Administracions nacionals i autonòmiques, Estratègies i Plans que defineixen les pautes i línies prioritàries d’actuació. Les línies d’actuació van dirigides a:
- Definir els mecanismes de control més adequats on la presència de l’EEI s’haja constatat
- Evitar l’aparició en noves zones
- Intentar disminuir els seus efectes negatius
Què fer si es detecta una nova espècie exòtica invasora, especialment si està inclosa en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras?
- Contactar amb l’autoritat ambiental de la Comunitat autònoma corresponent
- Notificar-ho al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina, buzon-sgb@miteco.es)
