LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, UN PROBLEMA ASSOCIAT Al FALS PROGRÉS EN LES SOCIETATS DE CONSUM
05/10/2023
Roger Mira
A principis de 2023, la prestigiosa revista científica “Science” va publicar un estudi on es conclou que la contaminació lumínica creix a un ritme de quasi un 10% cada any, la qual cosa comença a ser vist per la societat com un problema alarmant.
Encara que puga semblar que el problema amb l’enllumenat nocturn és nou, res més lluny de la realitat: allà per la dècada dels ’80, els astrònoms van ser els primers científics a donar la veu d’alarma davant la pèrdua de la foscor del cel, amb les dificultats que els ocasionava a l’hora d’observar la tènue llum d’objectes situats a milers o milions d’anys llum, a causa de la sobre il·luminació cada vegada més notòria de les grans ciutats.
Encara que van ser els astrònoms els primers a prendre consciència, no va ser l’únic col·lectiu de científics que va alertar del problema: els biòlegs van descobrir que la llum artificial sense control també afecta als ecosistemes, provocant greus alteracions a la fauna amb hàbits nocturns; els més afectats tal vegada són els insectes, que pateixen una atracció fatal i irresistible cap a les llums artificials, migrant des de les zones campestres cap als nuclis urbans i quedant atrapats voletejant al voltant dels fanals fins a perir per esgotament. Quan desapareixen els insectes, tots aquells animals que es nodreixen d’ells, també acaben desapareixent. En altres casos, els caçadors nocturns no poden dur a terme les seues estratègies habituals per a capturar les seues preses perquè, en un entorn excessivament il·luminat, desapareix el factor sorpresa, comportant a la proliferació de plagues; de rosegadors, entre altres.
Es calcula que, a causa de la il·luminació artificial, l’atmosfera de la Terra és quasi 100 vegades més brillant que fa 100 anys. Per a molts animals, això és un greu problema. Molts ocells migradors duen a terme els seus desplaçaments anuals de nit i es veuen fortament afectades per la il·luminació desmesurada que pateixen les àrees metropolitanes, causant-los una forta desorientació que, en el pitjor dels casos, acaba provocant-los la mort.
El medi marí tampoc es deslliura dels efectes de l’excés de llum nocturna: tal com s’ha pogut constatar a Galícia, les zones marines afectades per la il·luminació artificial procedent de terra s’estan quedant sense peixos, ja que aquests animals, en mancar de parpelles, a la nit no poden defensar-se de l’excés de llum i no poden sobreviure en aigües sobre il·luminades, amb el consegüent greuge econòmic per als mariñeiros.
La vida en el nostre planeta està adaptada des de fa milions d’anys a un patró natural on se succeeix la llum diürna i la foscor de la nit seguint el cicle circadiari, de 24 hores de duració. Hem citat uns quants exemples de què ocorre quan alterem artificialment aquest cicle natural mitjançant la introducció de llum artificial nit rere nit, però podríem estendre’ns molt més.
Podem pensar que això és un efecte inevitable de la necessitat d’il·luminar els nostres carrers per a poder transitar-les de manera segura, però en breu explicarem que aquest raonament és fals, ja que la llum que escapa de les nostres ciutats i pobles és, en gran part, a causa d’un mal disseny dels sistemes d’enllumenat, provocant un malbaratament d’enormes quantitats de diners de les arques públiques.
