Big History

+1-888-123-1234 info@company.com

Menu
Ocells de la Serranía i flora dependent

Ocells de la Serranía i flora dependent

30/11/2022


Ana María Pujante Mora

El dissabte 19 de novembre es va organitzar en el Big History una jornada sobre la interrelació existent entre les plantes i els ocells, a la qual van assistir més de 40 persones. Els ponents van ser Emilio Laguna (botànic) i Pedro Del Baño (ornitòleg).

Plantes que depenen dels ocells

Emilio Laguna, va centrar la seua conferència en la relació de benefici mutu que s’estableix entre les plantes i els ocells. Les primeres s’alimenten dels fruits i llavors i les segones són disseminades pel que colonitzen nous territoris.

Conferència d’Emilio Laguna en el centre Big History

L’estratègia més efectiva per a la disseminació de plantes es coneix com zoocoria, sent els ocells el grup animal que més contribueix a aquesta (ornitocoria). L’estructura dels fruits (i llavors) està íntimament relacionada amb la seua manera de disseminació:

  • Endozoocoria, quan són ingerits pels animals i després expulsades amb les dejeccions. El pas de les llavors elimina les parts dures afavorint la seua germinació.
  • Epizoocoria, quan les llavors es fixen en la superfície de l’animal, mitjançant dispositius fixadors (ganxos) o substàncies viscoses o enganxoses.

En la endozoocoria els fruits/llavors posseeixen mitjans d’atracció per als ocells:

  • Substàncies alimentoses com a hidrats de carboni, prótids, olis i grasses, àcids orgànics, vitamines i sals minerals.
  • Dispositius de reclam (colors i olors).

En el cas de llavors de plantes aquàtiques la dispersió es produeix en mesclar-se amb el fang i adherir-se d’aqueixa manera a les potes i plomatge dels ocells aquàtics i palustres.

Ocells de la Serranía

Pedro Del Baño va iniciar la seua conferència amb una introducció a l’Ornitologia, branca de la Zoologia que s’encarrega de l’estudi dels ocells. Va comentar la necessitat de tindre un bon material òptic (prismàtics, cambres, objectius) i unes bones guies de camp. A més, va ressaltar les dues condicions imprescindibles per a observar ocells: paciència i perseverança.

A continuació, va mostrar imatges dels principals ocells de la Serranía distingint:

  • Ocells residents: presents tot l’any i amb poblacions nidificants.
  • Ocells hivernants: presents durant el període hivernal i part del primaveral i tardorenc.
  • Ocells migrants: generalment són els ocells que es desplacen a la primavera i nidifiquen, per a tornar al final de l’estiu als seus llocs d’origen.
  • Ocells de pas: no nidifiquen.

Taller d’anellament

La jornada d’anellament va començar amb la col·locació de 4 xarxes per part dels experts Pedro del Baño i Guille Gallego.

L’anellament científic consisteix a individualitzar a cada ocell mitjançant la col·locació d’una anella metàl·lica en una pota que conté una inscripció única. És important ressenyar que per a realitzar l’anellament d’ocells es requereix una formació molt específica i cal superar un examen per a obtindre el Certificat d’Aptitud per a l’Anellament d’Ocells Silvestres. També és necessari obtindre els permisos per a dur a terme l’anellament.

La captura i maneig dels ocells és molt delicat i ha de realitzar-se amb summa cura, com ens mostren les següents imatges:

Desenganxant l’ocell que ha caigut en la xarxa
Exemplar de senyoreta (Aegithalos caudatus)
Anellant l’exemplar de senyoreta
Observant el seu estat de salut

Al llarg de la jornada, en la qual van assistir més de 35 persones, es van anellar cinc senyoretes (Aegithalos caudatus) , un ferreret (Lophophanes cristatus), un raspinell (Certhia brachydactyla) i un gafarró (Serinus serinus).

A més dels exemplars que es van anellar es van poder observar també un gran nombre d’ocells: gavatxet (Spinus spinus), verderonet (Carduelis citrinella), pinsà vulgar (Fringilla coelebs), totestiu (Parus major), primavera (Parus ater), petronila o cotoliu (Lullula arborea), merla (Turdus merula), tordanxa o griva (Turdus viscivorus), esparver (Accipiter nisus), milà (Milvus milvus), arpellat (Buteo buteo) i voltor (Gyps falvus).

Les dues jornades van ser un èxit, tant adults com xiquets vam tindre l’oportunitat de formar-nos en àrees tan interessants com la botànica i l’ornitologia. Conferenciants i participants intercanviem coneixements i experiències sobre la riquesa i biodiversitat de l’entorn que ens envolta. Un entorn que tots hem de valorar i conservar.